L’edifici que actualment ocupa l’Estudi General Lul·lià va ser construït el 1950, per la necessitat de fomentar la restauració de l’ensenyament universitari a Mallorca. La nova construcció va ser encarregada a l’arquitecte Gabriel Alomar i Esteve, qui va iniciar un nou projecte a partir de la demolició d’un edifici que estava en estat de ruïnes. Entre 1963 i 1967, es van dur a terme importants treballs de reforma i adequació a l’espai interior.

La construcció de l’edificació respon al model tradicional de palau mallorquí, articulat en tres plantes al voltant d’un pati porticat amb arcs de mig punt sobre columnes d’ordre jònic, destacant un mosaic central amb el símbol lul·lià. La façana consta d’una planta baixa amb accés lateral sobre el qual es disposa un baix relleu amb atributs de l’antiga institució, de tall renaixentista i procedent de l’anterior edifici; una planta noble amb finestrals dividits per mainell i muntant i una segona planta a manera de golfes.

El conjunt de l’edifici s’emmarca dins del corrent regionalista. Tant la façana com el pati central s’inspiren en els models de palaus mallorquins compaginant esquemes gòtics i tractaments decoratius del barroc. Durant les obres, es van descobrir importants restes arqueològiques romanes, entre les quals destaquen les corresponents a un temple i un pòrtic.