El far de Portopí o la Torre de Senyals és el tercer far més antic en funcionament a la mediterrània (després de la torre d’Hèrcules a Corunya i la Lanterna de Gènova). Sembla que l’any 1300 el far ja estava en funcionament, però no en el seu emplaçament actual, sinó que es trobava en una petita torre blanca a la zona que actualment ocupa el castell de Sant Carles.

El nou emplaçament triat va ser la torre de senyals, una torre de dos cossos de planta quadrangular que des del segle XV s’havia utilitzat per anunciar les embarcacions que arribaven al port mitjançant un sistema de botalons, unes boles de fusta negres enquitranades.

Al llarg del segle XIX i el XX el far va ser testimoni de diversos avanços tecnològics. L’any 1897 s’hi incorpora un aparell òptic giratori, l’any 1893 una òptica catadiòptrica alimentada per oli mineral, el 1901 s’instal·la un sistema de petroli i el 1918 s’electrifica. Aquest edifici va funcionar com a far i torre de senyals fins que el 1971 la Diputació Provincial i l’Ajuntament de Palma van considerar innecessari el servei de comunicació per banderes, que havia quedat obsolet front a nous sistemes més eficaços com el de ràdio. El 1972 una ampliació del port va fer que el far fos innecessari i es va apagar, però el 1977 es va recuperar aquest senyal a causa de la seva importància històrica.

Actualment, l’edifici alberga una exposició permanent que mostra una de les millors col·leccions europees de senyals marítims.