En torn a 1420, el Col·legi de Mercaders va encarregar al mestre d’obres Guillem Sagrera la construcció del que serà l’edifici més rellevant del gòtic civil català o meridional.

Va tenir l’oportunitat poc comú a l’època de plantejar un edifici ex novo, cosa que li va permetre desenvolupar les seves habilitats com a arquitecte i escultor. L’any 1451, les dures condicions econòmiques imposades pel contracte amb el Col·legi de Mercaders fan que el taller de Sagrera faci fallida econòmica i aquest abandoni el projecte, que serà finalitzat per el nou mestre major Guillem Vilascar.

L’interior de l’edifici és de planta rectangular i consta de tres naus dividides per sis columnes helicoidals on els seus nervis s’entronquen amb els de la volta amb una transició tan subtil que difícilment es percep.

Pel que fa a l’exterior, cada una de les façanes estan limitades per torres octogonals a cada extrem i el coronament de l’edifici consta d’un mensulat, de finetratges calats i d’emmerletat que queden interromputs per les bestorres que flanquegen els portals de cada façana.

Finalment, cal posar de manifest, que la Llotja constitueix el conjunt escultòric més nombrós de Sagrera, d’entre els quals s’ha de destacar l’Àngel de la Mercaderia, emblema del Col·legi de Mercaders, ubicat a l’accés principal a la façana de llevant.