La casa-palau dels comtes d’Aiamans també és coneguda popularment com a Ca la Gran Cristiana, en referència a Catalina Zaforteza i de Togores, que hi va viure i la va reformar durant la segona meitat del segle XIX.

Conserva bona part de l’estructura pentagonal d’època barroca, sols alterada per les modificacions realitzades al llarg del segle XIX, tot i que encara s’hi endevinen les traces gòtiques. En el subsòl s’hi han descobert també estructures arquitectòniques d’època islàmica.

L’edifici s’organitza al voltant d’un pati interior que connecta amb un altre espai en forma de L considerat l’antic jardí, caracteritzat per una loggia al costat sud. En el pati central es van trobar les restes de la primera casa musulmana identificada a l’illa.

L’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament de Palma el 1968 i cedit a l’Estat per a convertir-lo en museu el 1976. L’adaptació de l’edifici a museu va començar el 1969 i es va perllongar fins a mitjans dels anys setanta. La reforma més destacable de l’edifici va ser a càrrec de Pere Rebassa el 1989.