Durant el pontificat del bisbe Joan Hervàs i Benet (1947-1955) esdevingué necessària l’ampliació del Seminari, sobretot Menor, ja que havia hagut d’ocupar unes dependències llogades als PP. Agustins del proper convent de la Mare de Déu del Socors. Després de diverses temptatives d’ubicació, s’acceptà la generosa oferta de Mn. Joan Mas i Vallespir, que ja havia deixat part de la seva finca de Son Gibert, al terme de Palma a prop de l’antic camí d’Inca, per a parròquia dels nous veïns.

El bisbe Hervàs emprengué amb gran entusiasme la construcció d’un gran seminari,enmig de la naturalesa i dotat d’amples instal·lacions. A poc a poc, així com podien avançar les obres, s’hi anaren traslladant els cursos del Seminari Menor i es prengué la decisió, no compartida per tothom, de traslladar-hi també el Major. Les dificultats econòmiques posaren en greu perill la continuïtat del projecte, que, finalment, fou reprès ja durant el pontificat del seu successor, Jesús Enciso Viana (1955-1964), en què es completà el trasllat de tots els cursos al nou edifici.

Aquest comunica sensació d’amplitud, dotat de claustres i altres espais que el fan agradós i ben ventilat i il·luminat per les moltes obertures. Hi destaca la capella, també ampla i dotada de tribunes, cor, orgue i elegants vidrieres. La imatge del beat Ramon Llull, obra de Tomás Vila, presideix un dels claustres.