EDIFICIS

| CENTRE | PONENT | NORD | LLEVANT |

Maria Nicolau

CA N’OLEO

Carrer de l’Almudaina, 4

Dissabte, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h

Sense inscripció prèvia

Parcialment accessible

Sobre l’edifici

Ca n’Oleo representa un dels millors exemplars de residències urbanes medievals conservats a Mallorca, especialment pel que concerneix el seu pati i escala. Es tracta d’un edifici civil residencial que fou reformat i ampliat a mitjans del segle XV, tot i que ja existien referències anteriors. L’edifici s’aixeca sobre un solar que té forma poligonal irregular i s’estructura en quatre pisos, responent a la tipologia de casa senyorial medieval amb vestíbul d’entrada, pati obert amb escala gòtica adossada al lateral i jardinet posterior separat del pati per un corredor d’arcades (desaparegut actualment). Els materials que conformen la major part de l’estructura són el marès i la tàpia.


L’aspecte més destacable el constitueix l’escala del pati: la seva barana de pedra està formada per deu panells amb rosasses circulars de calats ogivals. El replanell superior de l’escala es troba protegit per un sostre de factura gòtica i un altre renaixentista. En conjunt, aquest element reflecteix l’impuls que el gòtic civil va experimentar en l’època, a partir de l’empremta de l’arquitecte i escultor Guillem Sagrera. La façana és senzilla i sense ornamentació.


Als seus inicis la casa va pertànyer a Pere Vivot i Pax. Després de passar per diversos propietaris i reformes, fou adquirit a principis de segle XIX pel metge Francesc Oleo, del qual rep el nom. Al segle XX, Ca n’Oleo passa a funcionar com a seu de la Societat Arqueològica Lul·liana fins a la seva adquisició pel Ministeri d’Educació i Ciència el 1975. El 1986, el Ministeri va concedir l’ús de Ca n’Oleo a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Des de l’any 1975, l’edifici romania tancat sense cap intervenció, fins que entre els anys 2005 i 2011 l’edifici va ser restaurat íntegrament a partir del projecte dels arquitectes Maria Nicolau i Pere Nicolau Bover.

Sobre l’arquitecte

Maria Nicolau (reforma 2005)

Arquitecta per la Universitat Politènica de Madrid (2003), de 2011 a 2015 és membre de Junta del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears i secretària de la Demarcació Mallorca i Vocal d’Urbanisme i Biblioteca. La seva carrera professional s’ha centrat principalment en el sector de l’edificació, desenvolupant projectes i obres per iniciativa pública i privada. Dins l’àmbit de l’urbanisme, obté el títol d’Especialista Universitari en Dret Urbanístic i Territori (2005) i ha treballat a l’Oficina d’Informació Urbanística del Col·legi d’Arquitectes (2004-2006), sent durant quatre anys la vocal d’Urbanisme.

Pere Nicolau i Bover (Palma, 1948)

És un arquitecte de Palma lligat als corrents del racionalisme i el regionalisme. Es va titular el 1971 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i des d’aleshores ha participat en grans projectes que han definit l’aspecte actual de ciutat. Alguns dels seus projectes més coneguts són el projecte del Parc de la Mar, equip ZOCALO, la reforma del Gran Hotel de Palma (1993) juntament amb Jaume Martínez i la terminal nova (1997) i el nou dic C (2010)de l’Aeroport de Son Sant Joan.

+ info

ARQUITECTE:

CRONOLOGIA:

TIPOLOGIA:

Pere Nicolau i Maria Nicolau (reforma)

s. XV (construcció).

2005-2011 (reforma)

Institucional