Can Balaguer és el casal que va ocupar la família Gual-Sanglada des del segle XVII fins al XIX, amb una estructura típica de la casa senyorial barroca mallorquina. L’edifici es desplega al voltant d’un pati amb una gran escala que dona accés a la planta noble. L’aspecte barroc de l’edifici es deu a l’obra impulsada per Don Mateu Gual-Sanglada que el 1699 va voler adaptar els edificis medievals preexistents al nou gust barroc.

Un dels principals atractius de l’edifici és la planta noble, un espai que la família reservava per a recepcions i actes oficials, distribuït i decorat amb una clara intenció d’ostentar. La darrera reforma de l’edifici li ha augmentat el valor recreant diversos espais típics d’una casa senyorial com la sala d’entrada, la cambra i l’alcova de representació, el menjador, la sala de música i una sala de tertúlies.

L’any 2009 el consistori va iniciar el projecte de rehabilitació de l’edifici a càrrec de Ricardo Flores, Eva Prats, Sé Duch i Xisco Pizà que va ser finalista en els premis FAD 2016 i va guanyar el premi d’arquitectura Guillem Sagrera 2018. Aquesta reforma va permetre eliminar els afegits de la planta baixa per recuperar l’esplendor original del pati i un espai medieval on s’ha instal·lat la cafeteria. La planta noble es va habilitar com a casa museu i els porxos es van adaptar per allotjar-hi oficines i classes per a l’escola de Belles Arts. A la coberta s’hi va afegir un mirador amb vista als terrats de ciutat.