EDIFICIS
| CENTRE | PONENT | NORD | LLEVANT |
CEMENTERI MUNICIPAL
Sobre l’edifici
El Cementeri de Palma és un llibre d’història i art inesgotable. Durant molt de temps, el Cementiri de Palma ha estat un espai gairebé desconegut de la ciutat de Palma. Sempre s’ha observat des d’un punt de vista fosc i s’ha oblidat així de l’alt valor històric i artístic d’aquest recinte, que es va començar a utilitzar a principis del segle XIX.
El cementiri de Palma ha patit grans modificacions i ampliacions que s’han adaptat a les necessitats de la població.
El 1821 s’inaugura el cementiri, al principi els enterraments es feien en fileres, en agrupacions anomenades quadres i jardins dels quadres. A finals del segle XIX, s’inicia una ampliació i reconstrucció del “sector 1” realitzada per l’arquitecte Bartomeu Ferrà seguint la influència dels cementiris de Barcelona i França i que es va qualificar com a cementiri “nou”.
Més tard, Gaspar Bennazar, va re-dissenyar l’espai amb un estil modernista deixant de banda els enterraments massius i introduint jardins i vies amples per poder passejar-hi. Aquesta ampliació va acabar el 1938, arribant a la porta principal que ara coneixem.
És molt interessant veure la diferència entre el sector segon, el més antic i el sector primer, el que va patir modificacions i ampliacions i es va anar adaptant als corrents.
El cementiri va molt més enllà de les tombes i les creus, hi descobrirà escultures fascinants, arquitectura, històries i símbols, noms d’artistes i gent important que hi reposen.
Sobre l’arquitecte
Bartomeu Ferrà i Perelló (Palma, 1843-1924)
Inicià els estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de Palma de Mallorca on s’exercità sobretot en el dibuix. Residí a València i en l’Acadèmia de San Carles va obtenir el títol de mestre d’arquitectura, professió que va passar a practicar d’immediat tot i que va completar la formació per camins no oficials.
França, Barcelona i Madrid van ser els principals focus d’atenció, en tot allò pertanyent al neogòtic. De fet, Bartomeu Ferrà i Perelló és la personalitat més representativa del neogòtic a Mallorca
Les obres més importants (ressenyades per tipologia) són el cementiri de Pollença (1888), l’esquema de la planta central l’oratori de Sant Vicenç de Muro (1879) i el del cementiri municipal de Palma.
Gaspar Bennazar Moner (Palma, 1869 – Barcelona, 1933)
Va ser un arquitecte i urbanista mallorquí, popularment conegut com s’Arquitecte. Va tenir un paper decisiu per a la ciutat de Palma durant l’aplicació del Pla Calvet. Entre les seves obres destaquen el Coliseu Balear, l’escorxador local (conegut com S’escorxador) o el Passeig Sagrera.
El 1899 obté el títol d’arquitecte a l’Escola Superior d’Arquitectura de Madrid. L’any 1901 obté per oposició el càrrec d’arquitecte municipal de Palma. En aquell moment la figura de l’arquitecte era molt important, ja que aquell mateix any s’havia aprovat el pla Calvet per a la reforma de la capital balear, que consistia a enderrocar les muralles i la construcció d’un eixample. Bennazar va ser l’encarregat de fer el pla
+ info
ARQUITECTE:
CRONOLOGIA:
TIPOLOGIA:
Bartomeu Ferrà i redissenyat per Gaspar Bennazar
1821 (Inauguració), 1892 (ampliació de Bartomeu Ferrà), 1938 (redisseny de Gaspar Bennazar)
–
