La reforma del convent de Sant Francesca es va dur a terme entre els anys 1948 i 1952 per l’arquitecte Josep Ferragut Pou, amb la finalitat d’allotjar l’escola de Sant. Atesa la situació de l’edifici, adjacent a la façana imponent de l’església, l’arquitecte resolgué integrar el nou edifici en l’entorn, en un compromís entre classicisme i modernitat. Ferragut era ben conscient del valor històric i patrimonial de la ciutat, i comprengué que calia que les intervencions realçassin els grans monuments sense introduir nous protagonistes, ans elements que els acompanyassin harmònicament.

L’edifici se situa damunt l’antic convent de Sant Francesc, que fou desamortitzat el 1835 i, de llavors ençà, havia tengut diverses funcions que l’havien anat degradant. El 1906, els franciscans recuperaren el convent, al qual mancaven moltes parts que s’havien venut o enderrocat. Així, quan, anys més tard, la comunitat decidí de fer-hi una escola, fou necessari un nou projecte arquitectònic per donar més capacitat als edificis que envoltaven el claustre gòtic.

La façana de l’edifici està dividida en tres nivells, que imiten l’estructura de les cases majors de Palma (planta baixa, planta noble i porxo), però inserint un quart nivell entre el que seria el porxo i la planta noble. Tot plegat és profusament ornamentat amb motlures, columnes, cornises i una volada.