EDIFICIS

| CENTRE | PONENT | NORD | LLEVANT |

Valerie Carreno

FAR DE PORTOPÍ

Estació Naval de Portopí

Dissabte, a les 10h i a les 12h

Amb inscripció prèvia

Parcialment accessible

Sobre l’edifici

El far de Portopí o la Torre de Senyals és el tercer far més antic en funcionament a la mediterrània (després de la torre d’Hèrcules a Corunya i la Lanterna de Gènova). Sembla que l’any 1300 el far ja estava en funcionament, però no en el seu emplaçament actual, sinó que es trobava en una petita torre blanca a la zona que actualment ocupa el castell de Sant Carles. Després de la construcció de la fortalesa militar a principis del segle XVII l’antic far va començar a patir desperfectes a causa de les detonacions dels canons que malmetien les llànties i apagaven el far, moment en què es decidí canviar-ne la ubicació.


El nou emplaçament triat va ser la torre de senyals, una torre de dos cossos de planta quadrangular que des del segle XV s’havia utilitzat per anunciar les embarcacions que arribaven al port mitjançant un sistema de botalons, unes boles de fusta negres enquitranades. A més, la torre de senyals també tenia una funció defensiva, ja que era possible tensar una cadena entre la torre de senyals i la torre de Paraires que tancava el port. El 1613 s’iniciaren les obres per augmentar l’alçada de la torre de senyals amb un tercer cos octogonal que pogués allotjar la llanterna d’un far. Durant la construcció d’aquest segon cos la proximitat del Castell de Sant Carles va tornar a posar traves al funcionament del far, ja que els militars consideraren que l’alçada excessiva del tercer cos de la torre podria comprometre la seguretat del castell en cas de ser pres per l’enemic. Per aquest motiu, les obres van ser paralitzades i el far no va començar a funcionar en el seu emplaçament actual fins al 1617, un cop va tenir el vistiplau de les autoritats.


Al llarg del segle XIX i el XX el far va ser testimoni de diversos avanços tecnològics. L’any 1897 s’hi incorpora un aparell òptic giratori, l’any 1893 una òptica catadiòptrica alimentada per oli mineral, el 1901 s’instal·la un sistema de petroli i el 1918 s’electrifica. Aquest edifici va funcionar com a far i torre de senyals fins que el 1971 la Diputació Provincial i l’Ajuntament de Palma van considerar innecessari el servei de comunicació per banderes, que havia quedat obsolet front a nous sistemes més eficaços com el de ràdio. El 1972 una ampliació del port va fer que el far fos innecessari i es va apagar, però el 1977 es va recuperar aquest senyal a causa de la seva importància històrica.


Actualment, l’edifici alberga una exposició permanent que mostra una de les millors col·leccions europees de senyals marítims.

+ info

ARQUITECTE:

CRONOLOGIA:

TIPOLOGIA:

1300, 1617

Cultural