El Grand Hotel fou construït entre 1901 i 1903 per l’arquitecte Lluís Domenech i Montaner, un dels arquitectes més reconeguts del modernisme català. Aquest establiment suposà una autèntica revolució per a l’incipient sector del turisme, ja que fou el primer hotel de luxe a l’illa i comptava amb ascensor i habitacions amb aigua corrent, sanitaris, saleta i calefacció.

L’exterior de l’edifici encara reflecteix la seva distribució original: l’espai de la planta baixa, destinat als menjadors, està totalment porticat mentre la resta de plantes on s’ubicaven les habitacions tenen finestres i balcons que proporcionen privacitat i estan guarnits amb motius florals de pedra, forja i ceràmica. Els elements de ceràmica foren produïts per la fàbrica La Roqueta i Pyans i Català. Originalment els interiors estaven completament decorats amb pintures d’artistes reconeguts com Joaquim Mir i Santiago Russiñol, que es combinaven amb mobiliari d’importació i tot l’edifici transmetia la idea modernista d’art total.

Després de la Guerra Civil el Grand Hotel va tancar les portes i l’edifici fou comprat per l’Estat, que hi va instal·lar l’Instituto Nacional de Previsión. Aquest canvi d’usos va comportar una reforma l’any 1942, que va fer desaparèixer molts elements originals, com les balconades de pedra, els arcs del menjador i els detalls escultòrics que coronaven l’edifici. L’any 1993 l’edifici fou adquirit per la Fundació la Caixa i els arquitectes Pere Nicolau i Jaume Martínez van adaptar l’edifici al seu nou ús com a centre cultural i van reconstruir els elements originals de la façana que s’havien perdut.