EDIFICIS
| CENTRE | PONENT | NORD | LLEVANT |
HOSPITAL PSIQUIÀTRIC
Sobre l’edifici
Els terrenys escollits per la construcció del nou hospital psiquiàtric foren els de l’antic Convent de Jesús, extramurs de la ciutat, que havien sofert la desamortització dels béns eclesiàstics. Com a arquitecte provincial, Francesc Roca Simó (1874-1940), realitzà diferents encàrrecs de caràcter públic que executà emmotllant-se als gustos tradicionals dels seus promotors. Aquesta circumstància es veu reflectida en els estudis que realitzà pel nou hospital. Primerament, el 1909, esbossà un projecte que no s’arribà a construir mai: un gran conjunt hospitalari compost per 12 pavellons d’estil eclèctic. Al seu lloc, en canvi, s’aixecà un pavelló provisional destinat a dormitoris, també de caràcter eclèctic.
Aquest edifici es completà amb un nou cos destinat a serveis generals, projectats per Guillem Reynés Font, que entrà en funcionament el 1911, ubicat perpendicularment al pavelló de dormitoris. L’any 1927, l’arquitecte mallorquí Carles Garau Tornabells redactà un projecte de distribució general i va dirigir les successives ampliacions. Des de llavors, s’han anat construit, ampliant i reformant alguns dels mòduls segons les necessitats del servei, però sense projecte unitari.
Finalment, l’any 2021 s’ha presentat el projecte de reforma integral de les instal·lacions i dels serveis amb la intenció de modernitzar el recinte i destigmatitzar la salut mental. La intervenció inclou l’esbucament dels murs que rodegen el recinte, que passarà a denominar-se Parc Sanitari Bons Aires, obrint-se a la ciutat, la reforma integral dels edificis de llarga i mitja estança, així com d’altres edificis, i la construcció del nou centre de salut de Bons Aires i d’un nou Servei d’Urgències d’Atenció Primària.
Com a curiositat, dins el recinte de l’Hospital Psiquiàtric s’hi troben les reses de l’antic claustre barroc del convent dels Franciscans extramurs, del segle XVII, situats a un dels jardins.
Sobre els arquitectes
Guillem Reynés (1877-1918)
Arquitecte nascut a Palma de Mallorca. Va cursar estudis d’arquitecte a l’Escola de Barcelona, on es va titular el 1905. Va ser el primer balear a titular-se en aquesta facultat des de la seva fundació a 1875. De tornada a Mallorca, va ser nomenat arquitecte diocesà el mateix any de la seva llicenciatura, i el 1909 arquitecte provincial. Va romandre en tots dos casos a Palma fins a l’any de la seva primerenca mort, 1918, a causa de l’epidèmia de grip que va assolar l’illa. D’acord amb les obligacions oficials, la major part de l’obra de Reynés se circumscriu a l’àmbit religiós i públic, amb ocasionals incursions en treballs per a particulars. Pel seu càrrec eclesiàstic, va conèixer Gaudí i Rubió, als quals va supervisar i va dirigir a les obres de restauració de la catedral palmesana
Francesc Roca Simó (Palma,1874-1940)
Va ser un arquitecte mallorquí. Va estudiar i es va titular a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, el 1906. Va iniciar el treball a la ciutat de Palma, declarant-se un decidit seguidor del Modernisme i de Gaudí. Va projectar en estil plenament modernista Can Casasayas (1908) i la Pensió Menorquina (1909) a la plaça del Mercat de Palma, que van ser declarats béns d’interès cultural el 20011 i va construir l’edifici de casa Roca (1908), també a Palma. Els seus edificis presenten ornamentacions de gran qualitat, tant les elaborades amb ferro com les de ceràmica i vidre. Projectà, entre altres edificis, la casa Segura a Palma (1908), amb influències secessionistes. El 1913 va treballar a Almeria. Posteriorment va evolucionar cap a l’adopció d’elements de l’Art Nouveau i va acabar cultivant l’eclecticisme.
Carles Garau i Tornabells (Palma, 1896-1958)
Fou un arquitecte mallorquí, Les seves obres s’emmarquen dins els estils regionalista tradicional i racionalista. Garau estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura de Madrid, titulant-se el 1919. A Palma projectà la Clínica Mental de Jesús (1926), Can Damià Ramis, actual clínica Femenia (1938), el col·legi i convent de la Puresa (1941), a la cantonada de la via d’Alemanya i del carrer del General Riera, actualment desapareguts; Can Josep Zaforteza (1946), al carrer de Font i Monteros; i la Casa Provincial de la Infància i l’Institut de Maternologia (1947), al carrer del General Riera, tots d’estil regionalista tradicional. Dins d’una estètica racionalista iniciada cap al 1932, edificà l’Hotel Cala Major (1932), a la carretera d’Andratx; la clínica Rotger (1941-44) i una sèrie d’habitatges unifamiliars, com la Casa Bonet a El Terreno catalogada per la Fundació DoCoMoMo
+ info
ARQUITECTE:
CRONOLOGIA:
TIPOLOGIA:
Guillem Reynés (1909), Francesc Roca Simó (1911), Carles Garau (1927)
1909, 1911, 1927
Sanitari
