EDIFICIS

| CENTRE | PONENT | NORD | LLEVANT |

MUSEU MARÍTIM DE MALLORCA

Passeig d’Alt Murada, 1A

Diumenge, 10 a 14h

Sense inscripció prèvia

Parcialment accessible (escales per accedir a una de les sales)

Sobre l’edifici

Actualment, la seu principal del Museu Marítim de Mallorca se situa a Palma, on el museu disposa de l’edifici del Centre Cultural de Ses Voltes. L’espai de Ses Voltes forma part de l’estructura originària de les murades renaixentistes, construïdes durant l’últim terç del segle XVI amb l’objectiu de protegir l’entramat urbà dels corsaris. Amb la modernització i ampliació de la ciutat, gran part de les murades van ser esbucades a principis del segle XX. Les parts restants que s’han conservat es troben catalogades sota el nom de Murades de Mar.


Pel que fa a l’espai de Ses Voltes, aquest va ser construït entre 1771 i 1801 sota la direcció de Manuel Santander, mariscal de camp i enginyer, sent l’últim bastió amb el qual es va completar el cinquè recinte emmurallat de la ciutat. Consisteix en un pati central envoltat de murs coberts amb llargs passadissos amb voltes de canó. Va servir com a antic aquarterament militar i, a principis de la dècada dels 90 del segle XX, els arquitectes Elies Torres i José Antonio Martínez Lapeña es van encarregar de reformar tot l’espai urbà entorn de les murades.


Aquest conjunt arquitectònic pertany des de 1985 a l’Ajuntament de Palma i s’utilitzà com a espai cívic i cultural, fins a la signatura del conveni entre l’Ajuntament de Palma i el Consorci Museu Marítim de Mallorca el juny de 2019. Aquest espai dedicat a la cultura i al patrimoni marítim de Mallorca s’obre a tota la ciutadania, qui ha participat en la configuració del museu. Actualment, el projecte de conversió de Ses Voltes com a museu preveu l’estructuració d’un espai en nou sales destinades a exposició, recepció, sala de conferències, magatzem i oficines.

Sobre l’arquitecte

Elies Torres Tur (reforma 1982)

Destacat arquitecte eivissenc, nascut el 1944. Realitzà els seus estudis d’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), obtenint el títol d’Arquitecte el 1968 i el de Doctor el 1993, on és professor titular del Departament de Projectes. Entre els seus treballs destaquen les cases de la Vila Olímpica de Barcelona, la restauració del Parc Güell de Barcelona, la casa Rauchwerk a Nova Orleans (1986), l’annex del Museu Kumamoto al Japó (1992), la plaça del Fòrum a Barcelona (2004) o l’espai de Ses Voltes a Palma. Ha rebut el Premi FAD el 1986, 1988 i 1992. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull i el 2016 el Premi Nacional d’Arquitectura.

+ info

ARQUITECTE:

CRONOLOGIA:

TIPOLOGIA:

Manuel Santander (1801), Elías Torres Tur (reforma 1993)

1771-1801 (construcció), 1993 (reforma), 2020 (reforma)

Cultural