La casa-palau dels comtes d’Aiamans  també  és coneguda popularment com a Ca la Gran Cristiana, en referència a Catalina Zaforteza i de Togores, que hi va viure i la va reformar durant la segona meitat del segle XIX.

Es tracta d’una casa barroca construïda sota una base gòtica, seguint la tipologia d’aquest tipus d’edificis a Palma. La casa conserva bona part de l’estructura pentagonal d’època barroca, sols alterada per les modificacions realitzades al llarg del segle XIX, tot i que encara s’hi endevinen les traces gòtiques. En el subsòl s’hi han descobert també estructures arquitectòniques d’època islàmica.

L’edifici s’organitza al voltant d’un pati interior que connecta amb un altre espai en forma de L considerat l’antic jardí, caracteritzat per una loggia al costat sud. En el pati central es van trobar les restes de la primera casa musulmana identificada a l’illa.

La façana és un llarg llenç de composició tradicional, amb un portal central d’arc de mig punt, adovellat, sobre el qual es disposa un balcó i, damunt,  l’escut d’armes de Miquel Lluís de Togores. Al front principal es veuen petjades d’arcs, finestres i portals  anteriors. A més, aquest front presenta balcons amb baranes barroques de ferro a la planta principal i està rematat en tota la seva longitud per un gran ràfec que acull una galeria oberta a la ciutat.

L’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament de Palma el 1968 i cedit a l’Estat per a convertir-lo en museu el 1976. L’adaptació de l’edifici a museu va començar el 1969 i es va perllongar fins a mitjans dels anys setanta. La reforma més destacable de l’edifici va ser a càrrec de Pere Rebassa el 1989.