L’edifici que avui ocupa el Consell de Mallorca fou construït el 1882 al solar que albergava l’antiga presó de Mallorca, per tal d’acollir el Palau de la Diputació. Fou projectat per Joaquín Pavía i Birmingham, que seguia els models del gòtic internacional. A partir de l’any 1885, es va fer càrrec de les obres l’arquitecte Joan Guasp Vicens (1855-1932) i, posteriorment, ho feu l’arquitecte Guillem Reynés i Font (1877-1918).

El Palau consta de dos pisos i àtic, on la façana es planteja com una peça autònoma, tant de la seva planta com de la de l’Ajuntament, que es troba adjacent. Es tracta d’un llenç ordenat en tres parts mitjançant torres octogonals amb un repertori escultòric que recull la tradició del gòtic local del segle XV. En aquest sentit, s’inspira en la de la Llonja de Palma, obra de Guillem Sagrera del principi del segle XV. En la seva construcció es va utilitzar la pedra viva al basament, mentre que el marès fou el material utilitzat a l’hora d’aixecar el mur. Per realitzar les escultures i els ornaments es va recórrer a la pedra de Santanyí, compacta, de gra fi i fàcil de treballar.

Pel que fa a l’interior, destaca l’escala monumental que condueix a la planta principal i a la galeria neogòtica, construïdes posteriorment, el 1919, obra de Josep Alomar Bosch (1877-1952). La Sala de Sessions, situada en aquesta mateixa planta, fou projectada per Guillem Reynés.