PARC DEL CANÒDROM

Carrer de Carles I, s/n

Dissabte de 16 a 19 h

Sense inscripció prèvia

Si

Sobre l’espai

El bosc urbà del canòdrom no sempre ha estat allò que veiem actualment. Des del 1930 i fins a finals dels 90 aquest espai era una pista de carreres de llebrers, un lloc emblemàtic ja que es tracta del canòdrom més antic d’Espanya. Va ser inaugurat el 1932 per Miquel Rosselló, que va importar aquesta esport activitat des de Gran Bretanya. A la dècada dels 50 i els 80 les carreres de llebrers es van viure amb gran fanatisme a Mallorca encara que aquest fanatisme va anar disminuint fins que el Canòdrom Balear (aquest va ser el nom oficial) va tancar el 1999, va ser no obstant, el penúltim canòdrom a tancar les portes del país.

El solar de 16.000 metres quadrats és avui un bosc urbà, on s’han plantat exemplars d’espècies mediterrànies, sobretot alzines i lledoners, també pins, ametllers i oliveres, a més dels arbustos típics de l’arxipèlag. A més, optimitza les mal anomenades males herbes, perquè no ho són, ja que es tracten d’un ecosistema que ha anat creixent durant els darrers 20 anys i s’ha conservat a l’entorn.

El que es pretén amb el bosc urbà és configurar un immens espai que estava en desús en una zona verda de la ciutat de Palma i es converteixi en una de les zones verdes més freqüentades pels ciutadans, atesa la proximitat al centre urbà de la ciutat i la fàcil accessibilitat, a més de ser punt d’esbarjo de diversos centres escolars i universitaris de Palma. Projecte es caracteritza per la renaturalització d’un espai que durant dècades ha experimentat un alt procés de degradació.

En la seva intervenció es va dur a terme el reaprofitament dels materials de les construccions preexistents per la generació de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible. La regeneració d’aquest espai permetrà aportar diferents mecanismes per fer més resilient el medi urbà front a l’emergència climàtica, com ara reduint l’efecte de l’illa de calor al centre de la ciutat o millorant la infiltració de les aigües de pluja per a la recàrrega dels aqüífers.

Al bosc urbà s’ha preservat una branca de la siquia de la Font de la Vila, d’origen musulmà del segle X, que des de l’edat mitjana creuava aquest espai en forma d’aqüeducte per proveir d’aigua als “estiradors” de gairebé cent metres de la siquia dels “estiradors”. També es preserva l’antiga pista del canòdrom per córrer o passejar, aprofitant l’entrada originària i d’altres 3 accessos més i intentant unificar tota la zona i fent més accessible l’entrada al nou parc urbà.

El projecte ha estat objecte d’un treball transdisciplinar entre els arquitectes Isabel Bennasar Félix, Pere Soler, Erik Herrera, i Maria Antònia Palmer, ecòlegs, com el Dr. Antoni Martínez Taberner, l’arqueòloga la Dr. Magdalena Riera, a més d’enginyers agrònoms i enginyers d’obres públiques. El projecte es va dur a terme sota el directors d’habitatge, el Dr. Francisco Cifuentes, i d’urbanisme, el Dr. Biel Horrach.

Sobre els arquitectes

María Isabel Bennasar Félix (Maó, 1963)

És una arquitecta i paisatgista menorquina. Va realitzar els seus estudis d’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (1981-1987) i va obtenir el títol de Màster d’Arquitectura del Paisatge per aquesta mateixa universitat l’any 1997. Va formar part de l’estudi Bennasar-Noguera arquitectes fins al 2008, quan va crear el seu propi estudi d’arquitectura.

Pere Soler Torrens

Arquitecte graduat a l’ETSAB l’any 1987. Col.legiat al Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears amb despatx professional a Palma, i dedicat fonamentalment a la pràctica projectual d’edificis, públics i privats, informes pericials, taxacions, estudis de viabilitat, etc. Van resultar guanyadores algunes de les seves obres dels Premis d’Arquitectura de Mallorca en la categoria d’ “Habitatge unifamiliar” de Pollença i en la categoria d’ “Intervencions en edificis existents” del Centre de joventut a Sa Pobla.

Erik Herrera Iturat

Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès el 2010, Màster Universitari de Teoria i Pràctica de l’Arquitectura i postgrau en Rehabilitació de Centres Històrics i Barris Degradats. Ha col·laborat amb diferents despatxos d’arquitectura i urbanisme de Barcelona, Castelló i Mallorca a la realització de projectes d’arquitectura, urbanisme, interiorisme i disseny, així com a la realització de concursos públics i privats i projectes per a l’Administració.

El 2012 funda amb Aina Bigorra i Cristina Bestratén l’estudi oncabentres especialitzat en el desenvolupament de projectes d’arquitectura efímera i corporativa i juntament amb Aina Bigorra forma bigorraherrera arquitectura un estudi que aborda els projectes d’arquitectura, interiorisme, espai públic i disseny des d’un vessant creatiu i transversal.

+ info

ARQUITECTE:

CRONOLOGIA:

TIPOLOGIA:

Isabel Bennasar Félix, Pere Soler, Erik Herrera, i Maria Antònia Palmer.

1932 (inauguració del canòdrom), 1999 (clausura del canòdrom), 2015 (projecte bosc urbà), 2018 (tancament de portes), 2022 (obertura del nou bosc urbà)