El seminari conciliar de Sant Pere fou erigit a l’any 1699 pel bisbe Pere d’Alagó, però no es va localitzar en aquest lloc fins a l’any 1772, moment de finalització de les obres. En 1954 es va fer el trasllat a l’anomenat Seminari Nou, situat en el barri del Rafal. Des de finals dels anys 70, el centre d’Estudis Teològics de Mallorca torna a estar situat en aquest edifici.

L’edifici consta d’una estructura de planta rectangular i quatre pisos, amb tres patis interiors. La façana s’organitza a partir de línies d’imposta que separen les diferents plantes, i amb finestres motllurades rectangulars. El portal presenta motllures i pilastres que contenen el bust de Sant Pere i un frontó partit amb l’escut del Seminari. El balcó integrat en el conjunt, constitueix una mostra de l’última etapa del barroc mallorquí, amb domini de les formes geomètriques, gairebé classicistes.

La capella del s.XIX és d’estil neogòtic. La façana principal comunica amb un dels patis del seminari i té un atri porticat amb tres arcs ogivals i creuer interior. La part inferior de la façana té una galeria amb finestres rectangulars i la superior una rosassa calada i tres finestres ogivals. Presideix el portal Major una imatge de Sant Pere, obra de Lluis Font. L’interior del temple presenta una coberta de cinc trams de volta de creueria, i presbiteri poligonal.

El 1993 es va re-inaugurar el Museu Bíblic Diocesà, procedent del Seminari Nou, i que actualment ocupa la tercera planta de l’edifici.