Ses Cent Cases és un conjunt de cases unifamiliars situades al barri de Pere Garau, concretament entre els carrers Arquebisbe Aspàreg, Adrià Ferran i Bartomeu Torres. Les cases es van construir en tres parcel·les comprades als propietaris de la possessió de Son Coc. Es tracta d’un projecte de 102 habitatges construïts entre 1925 i 1934 per l’arquitecte Carles Garau i Tornabells (1896-1958) a instància de la cooperativa La Redempció de la Llar.

La tipologia de les edificacions deriven de les propostes d’habitatge per a obrers elaborades a les darreries del segle XIX. Es tracta de cases populars estructurades en dues plantes amb quatre habitatges amb un pati i cisterna comuna. S’aixequen sobre fonaments de formigó, murs de càrrega de marès, forjats de peces ceràmiques i embigat de fusta. Cada uns dels habitatges consta de tres dormitoris, sala, menjador, cuina, bany, galeria i rebedor. Totes elles disposen de pati posterior, que ocupa més de la meitat del solar.

La composició de la façana segueix una articulació en eixos marcats per buits rectangulars en disposició vertical. En cada un dels pisos hi ha un balcó en l’eix lateral sobre dues mènsules de marès. L’acabat és de referit uniforme que és decorat a la planta pis amb una línia pintada que recorre cada una de les sèries, emmarcant la part superior de les finestres.