Construït per l’arquitecte mallorquí Antoni Sureda i Villalonga a l’antic solar que ocupava la casa de comèdies, el Teatre Principal fou inaugurat el 1854 amb decoracions de l’escenògraf Fèlix Cagé. L’arquitecte i l’escenògraf van alçar un sumptuós teatre a la italiana, però malauradament fou destruït per un incendi l’any següent. El 1860 l’edifici es va reinaugurar seguint els mateixos plànols.

El Principal presenta una façana neoclàssica dividida en tres cossos i presidida per un frontó amb escultures al·legòriques. La distribució interior de l’edifici no es correspon amb la façana, que va ser construïda amb la voluntat de dotar l’espai de perspectiva urbana.  L’accés es fa per un lateral i la sala segueix la tipologia de teatre a la italiana de ferradura, que es va popularitzar a partir del segle XVII i va ser molt popular fins al segle XIX. L’escenari, amb decoracions de Fèlix Cagé, s’obre a la platea mitjançant un gran arc escènic, i l’espai reservat al públic es divideix en el pati de butaques i les llotges.

El 1975 amb la construcció de l’aparcament de la Plaça Major es va ampliar el volum de l’escenari amb un edifici opac i sense relació amb el conjunt. L’any 1980, l’edifici passa a mans del Consell Insular de Mallorca, que entre 2002 i 2007 va promoure una intervenció de l’arquitecte Felipe Delgado Laguna que va permetre adaptar l’edifici a les noves necessitats, incrementar l’alçada de la sala, restaurar els espais interiors i homogeneïtzar la façana de les ampliacions amb la resta de l’edifici.