OPEN BENNÀZAR
DESCOBREIX BENNÀZAR AMB OPEN HOUSE PALMA
Aquest any la tercera edició del festival és un homenatge a “s’arquitecte” i urbanista de Palma: Gaspar Bennàzar i Moner (1869-1933) pel seu 90è aniversari de mort. Tot i ser una figura molt present en el desenvolupament de la ciutat, no tothom és conscient del seu paper en la creació urbanística i arquitectònica de la Palma d’avui en dia.
En aquesta web trobareu informació i recursos per explorar l’obra d’en Gaspar Bennàzar. Open House Palma amb la col·laboració de la UNED vos ofereix una selecció de 15 intervencions arquitectòniques i civils de la seva carrera que han definit l’aspecte de Palma. Els podeu explorar mitjançant aquest itinerari virtual o sortint al carrer i escanejant els codis QR que trobareu davant els edificis!
#OPENBENNAZAR
GASPAR BENNÀZAR I MONER
Palma, 1869 – Barcelona, 1933
Bennàzar va ser el principal arquitecte i urbanista de Palma des que va ser anomenat arquitecte municipal en 1901 fins a la seva mort. El seu cas és inusual, ja que va tenir un gran volum d’obres: 700 -dissenys i reformes- i gràcies a aquest càrrec i a les seves bones conexions es va guanyar el malnom e “s’Arquitecte”, perquè va assolir els encàrrecs més importants del moment. Bennàzar no va ser només arquitecte, sinó que va ser l’urbanista de Palma, executor del Pla Calvet (1902) i va elaborar el seu propi Pla -del que escriurem més endavant- en el que defensava la importància de la higiene i ordre en les ciutats. Les seves concepcions urbanes seran la base dels projectes de Guillem Forteza i Gabriel Alomar.
Iniciant de dins del regionalisme i neomedievalisme el seu llenguatge arquitectònic també comprèn el modernisme, neoclassicisme, eclecticisme… depenent de cada encàrrec i la moda del moment, fent exhibició de la seva increïble versatilitat.
Llicenciat a Madrid el 1899 en l’Escola Superior d’Arquitectura, va tornar immediatament a Palma. Primerament, va ser l’arquitecte diocesà de Menorca i el 1901 va guanyar la plaça com a arquitecte municipal de Palma que és on es concentra la majoria de les seves intervencions. També ostentà altres càrrecs com és ser el vocal de la Junta Provincial de Monuments.
Formació i primers anys: 1899-1905
Va cursar Batxillerat a l’Institut de Palma devora l’antic seminari de Sant Pere. Després es va traslladar a Madrid on va començar, però no va finalitzar els estudis, a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals I Ports. D’aquesta escola va botar a l’Escola Superior d’Arquitectura en la mateixa ciutat considerant que tindria més sortides professionals llicenciant-se l’agost de 1899 com el segon millor estudiant de la seva promoció.
En aquest període inicià el seu llenguatge tenint en compte la moda de l’arquitectura madrilenya de finals del segle XIX: eclecticisme, neomedievalisme o neoàrab. A més, va aconseguir la plaça com a arquitecte municipal de Palma l’any 1901, essent l’inici d’una prolífica llista d’intervencions tant a Palma
com a fora vila.
Des del punt de vista religiós va optar per un llenguatge neogòtic com es pot observar a l’Església Parroquial Nova d’Esporles i l’Església Parroquial de Nostra Senyora dels Dolors de Manacor, ja que es va fixar en el llenguatge medieval de Guillem Sagrera per l’execució d’aquests encàrrecs.
En els encàrrecs civils va destacar l’eclecticisme i neoàrab. Essent les peces més representatives la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Illes Balears 1904-06 -edifici seleccionat- i el Teatre Líric 1900-02, enderrocat, entre altres.
1903 – 1917: el modernisme com a llenguatge principal i el Pla Bennàzar
De dins d’aquest període trobem els encàrrecs modernistes més representatius i la seva construcció municipal més important: S’Escorxador de Palma, a més a més és al mateix temps que va crear el seu pla d’urbanisme de Palma en el que va aplicar els principis del Pla Calvet modificats a les necessitats urbanes.
En el seu llenguatge modernista podem trobar 3 estils diferents: l’estil Gaudí o neoàrab que destaca per l’ús del maó vidriat amb pedra com a elements
ornamentals a més d’estucs, rajoles de ceràmica i la profusió de línies corbes; l’estil Art Nouveau, llenguatge més recarregat on la decoració vegetal i floral és la gran protagonista així com el ferro forjat; i l’estil secessionista, que és el més utilitzat als darrers anys d’aquest període, destaca per la predominança de la línia recta i una decoració molt menys recarregada o quasi inexistent.
En aquests moments, el 1910, va crear el Passeig Sagrera fora el seu Pla com a motiu de l’Exposición Regional de Productos de Baleares i es va fer en l’espai aconseguit per l’enderroc de la muralla entre la Porta del Moll i la Porta d’Atarazanas.
can gaietà segura (1913 – 1916)
El Pla Bennàzar (1916)
Aquest pla va ser producte de la consciència de remodelar el Casc Antic essent una problemàtica que anteriors urbanistes no varen intentar resoldre. La proposta de Bennàzar va ser utòpica, gens conservadora del Casc Antic i, per tant, inviable ja que hagués suposat la pèrdua de patrimoni historicoartístic. Només es varen dur a terme els projectes de la via Cort-Born i les escales-mirador de la Seu, aquest darrer projecte de forma parcial i en els seus darrers anys en actiu.
La seva importància radica en el fet que va ser un dels primers a tractar la comunicació entre la part alta i la part baixa de la ciutat, el mercat de l’Olivar des d’un punt de vista global que va influenciar als següents urbanistes com Guillem Forteza i Gabriel Alomar.
La seva concepció del progrés de la ciutat es basava en la importància del turisme i, per això va proposar mesures que ajudessin a la higiene de la ciutat, resoldre els problemes circulatoris i establir centres d’esbarjo i entreteniment que no hi havia a la ciutat en aquells moments.
Darrers anys: regionalisme (1917-1933)
A partir de 1917 va deixar el llenguatge modernista i va optar per la utilització d’estils historicistes, com és el neoclassicisme, i un estil més regionalista tenint sempre un objectiu funcional, ja que era la tendència arquitectònica contemporània. És molt probable que en molts dels edificis i intervencions d’aquesta època encara tenen qualque detall d’estil modernista.
Va realitzar els panteons de dues famílies influents de Palma: Gamarra (1923) i Martínez-Rosich (1923) adscrits al nou llenguatge que va adoptar. És per això que proposa’m la lectura de tots els panteons que va realitzar al Cementeri Nou dePalma per entendre el recorregut que va tenir el seu llenguatge arquitectònic.
Realització del Pla Bennàzar
L’Ajuntament va encarregar la creació d’una escala/mirador que connecti la Mar amb la plaça de la Seu i així és com va néixer l’actual mirador de la Seu. Bennàzar va proposar 3 escales, dues de 14 metres. L’única intervenció que es va dur a terme va ser l’escala devora l’Almudaina, ja que en 1928 es varen aturar les obres i el projecte es va quedar a mig procés.
L’obertura de la via Cort-Born també es va fer de forma parcial, perquè entre 1928 i 1931 es va fer el tram entre el Passeig del Born i la plaça del Roser. Per dur-lo a terme, l’Estat va adquirir i enderrocar les finques adjacents i, posteriorment, es varen construir el Palau de Comunicacions i l’edifici de Telefònica,
aquest darrer del mateix Bennàzar.
cine Born (1932)
#OPENBENNAZAR
SELECCIÓ DE L´ ITINERARI
L’activitat d’en Bennàzar va començar al principi del segle XX i es va estendre durant 33 anys. Gràcies al seu càrrec d’arquitecte municipal, la majoria de les seves intervencions eren significatives a la Palma de l’època: va crear el mirador de la Seu i el Passeig Sagrera entre altres. Les intervencions d’en Gaspar Bennàzar han estat seleccionades depenent de la seva ronologia, ubicació i importància per explicar el seu recorregut professional.
CRONOGRAMA
- 1903 -> Can Salas
- 1904 -> Caixa d’ estavlis
- 1904 -> Can Planas
- 1905 – 1909 -> S’ Escorxador
- 1906 – 1923 -> Panteons
- 1907 -> Can Coll
- 1908 -> L’ aguila
- 1913 -> Vil·la Schembri
- 1913 – 1916 -> Can Gaietá Segura
- 1923 -> Can Tous
- 1923 -> Can Ribas
- 1927 -> Escalinata d’ Honor
- 1930 -> Telefònica
- 1932 -> Cinema Born
- 2005 -> Es Pont d’es Tren (reconstrucción)
REFERÈNCIES
-Bennazar Casanova, M. (1980). Gaspar Bennazar : s’arquitecte. Palma : Lluís Ripoll
-Blanes, C. (2009). Un passeig pel cementeri de Palma. Lluc, n. 867, p. 46-49
-Cantarellas Camps, C. (1982). La arquitectura mallorquina desde la Ilustración a la Restauración. Palma: Universitat de Palma de Mallorca
-DD AA. (1998). Ajuntament de Palma. Història, arquitectura i ciutat. Palma: Ajuntament
-Rubí, P. (2015). Arquitectura modernista a Palma. Un recorregut bàsic per la ciutat. Palma: Lleonard Muntaner
-Seguí Aznar, M. (1981). Propuestas urbanística de Gaspar Bennazar. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, v. 38, p. 475-490 (1990)
–Arquitectura contemporánea en Mallorca: 1990 – 1947. Palma: Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balerais i Universitat de les Illes Balears
-Vibot, T. (2014). El Modernisme a Mallorca. Guia per a una descoberta. Palma: El Gall Editor
