Després de l’incendi que assolà l’Ajuntament de Palma el 1894 era necessari renovar tot l’edifici, reforma que es va fer entre 1892 i 1927 per diferents arquitectes.

L’escalinata principal havia de ser l’element més destacat de l’edifici i l’encàrrec cercava donar-li sumptuositat i elegància. No va ser l’única intervenció d’en Bennàzar a l’Ajuntament, entre 1904 i 1927 va fer l’ordenació de la planta baixa i va deixar establerta la ubicació actual de la biblioteca i definició del vestíbul. Feta amb un estil més eclèctic presenta elements estilístics variats, prenent referents des de finals del renaixement fins al Segon Imperi Francès. En la decoració es veuen elements simbòlics del poder: el dragó alat de Jaume I i els escuts del Regne d’Aragó i del Regne de Mallorca signe de la importància d’aquest organisme dins el

desenvolupament de la ciutat.