Inicialment, l’edifici estava relacionat amb la indústria tèxtil de finals del segle XIX. Encarregat per Vicens Ribas, d’aquí que es conegui amb aquest nom, l’edifici és la representació d’una família burgesa molt influent dins l’àmbit tèxtil que va, fins I tot exportar a Cuba, Puerto Rico, Filipines i Nova Orleans.

De 4 pisos, tota la decoració i disseny s’ha focalitzat en la seva verticalitat i en la senzillesa de la decoració. És un edifici on ha deixat de banda el llenguatge modernista per centrar-se en el llenguatge neoclàssic essent una de les tendències del moment.