OPEN FERRAGUT
DESCOBREIX FERRAGUT AMB OPEN HOUSE PALMA
En el 110è aniversari del seu naixement dedicam la segona edició del festival a Josep Ferragut i Pou (Palma 1912 – 1968). Tot i ser una figura poc reconeguda la seva obra està escampada per tota la ciutat i els seus esforços per combinar tradició i modernitat han acabat definint l’aspecte de la Palma d’avui.
En aquesta pàgina trobareu informació i recursos per explorar l’obra de Ferragut. Open House Palma amb la col·laboració de la UNED vos ofereix una selecció de 15 edificis representatius de la seva carrera que que han definit l’aspecte actual de la ciutat. Els podeu explorar mitjançant aquest itinerari virtual o sortint al carrer i escanejant els codis QR que trobareu davant dels edificis durant les jornades del festival.
#OPENFERRAGUT
SELECCIÓ D’EDIFICIS
Els edificis seleccionats representen les tres categories mes habituals en l’obra de Ferragut: edificis religiosos, habitatge i edificis institucionals.
Com es pot observar, l’obra de Josep Ferragut s’escampa per tota la ciutat de Palma i la seva arquitectura és testimoni d’un moment molt concret: entre els anys 50 i 60 comença el boom del turisme, la societat es troba immersa en un procés de canvi i en el camp de l’arquitectura apareixen noves estructures i materials.
En aquest context la generació d’arquitectes de Ferragut tindrà l’oportunitat de treballar en una ciutat canviant: el pla Alomar i la construcció dels barris de l’eixample proporcionen nous espais on experimentar amb materials i llenguatges arquitectònics moderns. La construcció de les parròquies de barri serà una gran oportunitat per a l’experimentació i les intervencions a Jaume III o l’edifici de Gesa canviaran la fesomia de la ciutat per sempre. D’altra banda edificis com els habitatges d’aviació establiran un model d’habitatges moderns que s’acabarà imposant a zona de l’eixample.
L’ARQUITECTE: JOSEP FERRAGUT I POU
Josep Ferragut i Pou va ser un dels principals arquitectes de Palma, i de Mallorca, de mitjans del s. XX. La seva extensa producció comprèn una gran varietat de tipologies, des d’arquitectura religiosa, fins a habitatges, passant per oficines, edificis destinats a escoles, a l’oci… Els seus inicis es poden emmarcar dins el regionalisme, però amb el temps va desenvolupar un llenguatge arquitectònic innovador basat en els postulats contemporanis europeus. La seva figura destacà també per la denúncia dels excessos territorials i la reivindicació de les bones pràctiques en l’exercici de la seva professió.
Llicenciat en arquitectura a Barcelona el 1942, va retornar a Mallorca per exercir d’arquitecte a la seva illa. I així seria: gairebé tota la producció de Ferragut s’emmarca dins el context mallorquí. Tenia sensibilitat pel patrimoni arquitectònic i, en part, per això, era partidari que l’arquitectura ha d’estar arrelada al territori i que cada projecte s’ha de concebre tenint en compte el lloc en el qual ha d’estar situat. Per la selecció d’edificis que hem fet per aquesta ocasió ens hem centrar en l’àmbit de Palma. Però cal recalcar que Ferragut té obra per tot Mallorca. Entre d’altres, Alcúdia, Pollença, Artà o Calvià.
Amb tot, l’arquitecte es defineix per la disponibilitat d’estils, com la gran majoria dels arquitectes mallorquins coetanis. En un mateix espai de temps i en funció de l’encàrrec, el context o la tipologia, podien optar per un estil més aviat regionalista, racionalista o un estil emmarcat dins les tendències europees més innovadores.
Anys 40: Formació i inicis de la seva carrera
Ferragut va passar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) de servei als Pirineus Aragonesos, i pocs anys més tard es llicenciava en arquitectura a Barcelona. En tornar a Mallorca va començar amb els seus primers projectes com a arquitecte per la zona d’Artà i Pollença.
Les seves primeres obres les hem de situar entre el regionalisme (Casa de Jaime Gilet) i el racionalisme (Habitatges al carrer Margalida Caimari). Es va dedicar a dur a terme un estudi de les formes locals per reproduir-les en la seva versió simplificada. Part damunt de tot Ferragut aspirava a fer una arquitectura inserida en el seu context local.
Als inicis de la seva carrera es va implementant el Pla Alomar (1941) i Jaume III es va convertir un gran camp d’investigació per a Ferragut per combinar les formes tradicionals amb les de l’arquitectura moderna. Paral·lelament però, es va dedicar a testimoniar les cases que el Pla Alomar va esbucar sense miraments, a través d’un arxiu fotogràfic que va iniciar conjuntament amb Alomar.
Casa Jaime Gilet (1945)
Habitatge al carrer Margalida Caimari (1945)
Anys 50: Innovació estilística i noves tipologies
En aquesta segona etapa de la seva trajectòria, Ferragut ja fa una aposta més decidida per transformar les formes dels elements tradicionals i simplificar-les cada cop més. Tendint així a un estil sintetitzat que de cada vegada incorporava més elements moderns.
El conreu de noves tipologies també li va facilitar més llibertat i així va ser com a través de la construcció dels seus primers hotels, bars, balnearis o apartaments turístics va poder fer propostes més allunyades de l’arquitectura tradiciona. En aquests edificis, segueix tenint cura del més petit detall de disseny.
Així i tot, malgrat la innovació que caracteritza aquesta etapa, en alguns dels seus projectes, continua utilitzant materials tradicionals. Aquesta és precisament la característica que destaca de Ferragut (igual de molts coetanis seus): la disponibilitat estilística.
Per exemple, l’edifici del Carrer Velázquez (1950) presenta una interessant combinació cromàtica, amb elements moderns, grans obertures i balconades ondulades que trenquen amb la tradició, mentre que a Jaume III, 10 (1956), l’arquitecte s’adapta al Pla Alomar i al context de l’edifici retornant a les formes tradicionals.
En general, però podríem dir que en els projectes d’aquesta etapa, la composició dels edificis juga amb materials i formes racionalistes contundents, tot i la introducció puntual de trets propis de l’arquitectura tradicional local.
Edifici al carrer Velázquez (1950)
Parròquia de Sant Alonso Rodríguez (1955)
Anys 60: consolidació
En els darrers anys Ferragut conclou el procés de depuració formal i integra elements que trenquen amb tota la tradició anterior com l’ús del mur cortina, el vidre, el formigó. És en aquesta etapa quan la seva arquitectura es posa a l’alçada de l’arquitectura internacional, cosa que coincideix amb la consolidació de la seva carrera i la rebuda d’encàrrecs cada cop més importants.
D’aquesta etapa cal destacar l’edifici de Gesa (1963), on Ferragut va tenir l’oportunitat de construir un edifici aïllat i totalment modern fent ús de planta lliure i mur cortina. Aquest edifici avui dia monumentalitza l’accés a Palma des del migjorn i tot i el seu estat d’abandó mostra pocs senyals de deteriorament, cosa que demostra la qualitat de l’arquitectura de Ferragut.
L’epíleg de la carrera de Ferragut serà l’Església de la Porciúncula (1968). En aquest projecte es sintetitzen totes les innovacions que havia estat assajant i aquesta obra mestra apunta al que hauria pogut arribar a ser la seva obra si no hagués estat prematurament assassinat. L’església de la Porciúncula és una obra d’art total: tot el recinte està carregat de sentit simbòlic. L’ús del formigó recorda a les formes del brutalisme situant Ferragut a l’avantguarda mundial. Però el minuciós treball de disseny i d’artesania en el mobiliari, l’orfebreria, els vitralls, etc. vinculen l’edifici amb la tradició sense comprometre la seva estètica moderna i trencadora.
Edifici de Gesa (1963)
La Porciúncula (1968)
CRONOGRAMA
- 1945 – Panteó Cortés Aguiló
- 1945 – Casa per a Jaime Gilet
- 1945 – Margalida Caimari
- 1950 – Edifici carrer Velázquez
- 1952 – Reforma al convent de Sant Francesc
- 1952 – Edifici de la Primavera
- 1954 – Parròquia de Sant Josep Obrer
- 1955 – Parròquia de Sant Alonso Rodríguez
- 1955 – Edifici al carrer Baró de Santa Maria del Sepulcre
- 1956 – Edifici a l’avinguda Jaume III
- 1956 – Parròquia de l’Immaculat cor de Maria
- 1956 – Habitatges d’Aviació
- 1958 – Habitatges al carrer Jaume Santacília
- 1963 – Edifici de Gesa
- 1968 – La porciúncula
LA IMPORTÀNCIA DE FERRAGUT
Entre la tradició i la modernitat
Ferragut és fill d’una època de canvis, cosa que queda perfectament reflectida en la seva obra que estableix un ric diàleg entre tradició i modernitat.
Els mestres de Ferragut foren els grans arquitectes regionalistes i la seva formació es va donar en un ambient que apreciava les formes i materials tradicionals.
No obstant, va saber trencar els models que li venien donats iniciant un camí cap a l’abstracció i depuració de les formes de l’arquitectura tradicional mallorquina per integrar-les en el moviment modern.
Detall de Gesa (1963)
Detall del Panteó Cortés Aguiló (1945)
Habitatges per a un nou estil de vida
El final de la postguerra, l’època del “desarrollismo” i el boom turístic van canviar profundament la societat i van transformar els models familiars. Ferragut va saber respondre a aquests canvis creant nous habitatges adaptats a la vida urbana i que integren elements higiènics com la ventilació, la llum natural, aigua corrent, electricitat i bons aïllaments.
El model d’habitatge unifamiliar, amb habitacions per als diferents membres, galeries, balconada i espais comuns com la porteria o l’ascensor semblen una obvietat al segle XXI, però cal recordar que a finals dels anys 40 no eren tan habituals.
Habitatge al carrer Jaume Santacília
Disseny: la perfecció del detall
Tot i trobar-se en un moment en que els productes de consum de masses començaven a arribar també a l’arquitectura, Ferragut sempre es va preocupar per dissenyar fins al mínim detall dels seus edificis. Mobles, foganyes, paviments, baranes, llums, i fins i tot els poms de les portes eren dissenyats amb cura per l’arquitecte, que coneixia bé les possibilitats que oferia l’artesania local amb dissenys moderns.
I no només en el context de l’habitatge, sinó que Ferragut va conrear extensament el disseny en la seva vessant litúrgica: altars, cimboris, creus sacramentals, vitralls, bancs i calzes. Són incomptables els múltiples objectes que l’arquitecte dissenyà per acompanyar els projectes de les seves esglésies i parròquies.
Detall de la Porciúncula (1968)
Edificis religiosos
Ferragut té una llarga trajectòria en el camp de l’arquitectura religiosa, arran, sembla de la seva devoció. Les seves creences el porten a voler cuidar fins a l’últim detall dels seus projectes religiosos, i en conseqüència, a conrear el disseny d’objectes litúrgics.
Parteix d’intervencions i projectes que pretenien mantenir una línia tradicional i respectuosa amb l’entorn o el context en el qual estaven inserits, com en el cas de la construcció del convent de Cura (1950). En definitiva, en aquesta etapa demostra un estil continuista amb l’arquitectura local pel respecte i la sensibilitat que li té.
Més endavant, passa per una etapa amb projectes més trencadors amb l’estil tradicional i aposta per un estil arquitectònic més proper al racionalisme. Formes contundents i simples, jocs volumètrics i simbolisme de la llum. També en aquesta època és quan fa una renúncia dels elements ornamentals innecessaris i es decanta per una estètica més austera i robusta. Tot en pro del discurs simbòlic i religiós que va teixint a través del mobiliari i els dissenys dels detalls de cadascun dels seus projectes. D’aquesta fase destacam les parròquies de Sant Alonso Rodríguez o Sant Josep Obrer.
A partir d’aquí es preocuparà per la reformulació de l’espai dels temples. Des dels murs oblics de la Capella de Lluc (1955) fins a la culminació de la seva trajectòria en el camp dels edificis religiosos: la Porciúncula, de planta ovoide. Una reflexió espacial derivada del Concili Vaticà II en el qual es postulava que els fidels havien de ser més partícips de les cerimònies.
Parròquia de Sant Josep Obrer (1954)
Panteó Cortés Aguiló (1945)
Urbanisme: una nova forma de viure la ciutat
A mitjans del segle XX els efectes del Pla Calvet, que va planificar l’eixample de Palma després d’enderrocar les murades i va connectar tots els barris perifèrics com Santa Catalina o la Soledat, van tenir un gran impacte. A més el Pla Alomar va esponjar el centre de la ciutat creant grans eixos com el carrer Jaume III, reformant la Plaça Major i creant el mercat de l’Olivar.
Ferragut, que tenia un estret contacte amb Alomar, va poder participar en els projectes del Pla Alomar i també va participar de forma activa en la construcció de l’eixample edificant nous habitatges moderns o construint moltes de les parròquies que serien el centre espiritual i social d’aquests nous barris.
CDE Ortofoto 1956 de las Islas Baleares
L’arquitecte compromès
Josep Ferragut Pou no va ser només un arquitecte important per la seva obra sinó que també cal reivindicar altres aspectes de la seva figura. Pel que sembla, era una persona polifacètica i amb gran multituds d’interessos i inquietuds.
Demostrava un gran interès pel paisatge i la protecció del territori. Malgrat ser arquitecte en una època de boomconstructiu, Ferragut va saber veure els excessos que s’estaven duent a terme i no va dubtar a renunciar a projectes o denunciar les males pràctiques en l’ofici.
A més, la seva preocupació per la balearització va quedar palesa amb l’enregistrament de la seva pel·lícula “Ciudad de Palma”, que reflecteix el context d’una ciutat, Palma, que es troba en un procés de canvis, arran de l’augment del turisme.
Finalment, també cal destacar la seva sensibilitat pel patrimoni i per la tradició arquitectònica local. Un testimoni d’això n’és l’arxiu fotogràfic que va iniciar juntament amb Alomar per deixar constància del patrimoni arquitectònic desaparegut de la ciutat de Palma, arran de les grans reformes urbanístiques de la seva època.
Reforma al convent de Sant Francesc (1952)
OBRA NO REALITZADA DE FERRAGUT A PALMA
A més de les obres que han arribat fins avui en dia, es coneixen múltiples projectes de Ferragut que o bé han desaparegut, o bé no es varen arribar a realitzar en el seu moment. A continuació, vos deixam un llistat amb algunes de les obres no realitzades de Ferragut a Palma, a mode de curiositat:
Obra no realitzada de Palma:
- Projecte de monument per na Burguesa
- Projecte de la seu del Banc de Bilbao al carrer de Sant Miquel
- Projecte de cases plurifamiliars al Mercat de l’Olivar
- Projecte de la Parròquia de l’Immaculat cor de Maria
- Projecte de Reforma de Nostra senyora de l’Assumpció (Son Espanyolet)
- Projecte del Palau d’esports de Palma
- Projecte del laboratori i l’aquari per l’Institut oceanogràfic de Palma
BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
Bibliografia
Brotons, M. M. (2020). Palma is “boombing”: el documental Ciudad de Mallorca (1960) de José Ferragut. Estudios turísticos, 2020, 133-164.
Ferragut i Pou, J., & Ferragut Canals, J. (2015). El arquitecto José Ferragut Pou. José J. de Olañeta, Editor.
Ferragut i Pou, J., & Vibot, T. (2015). L’art capturat: Arxiu Históric Monumental de l’arquitecte Josep Ferragut i Pou. El Gall.
Sebastián, M. S. (2022). ¿Internacional o local? ¿Modernidad o eclecticismo? José Ferragut Pou y el espacio turístico. TEMPORÁNEA. Revista de Historia de la Arquitectura, 3. https://doi.org/10.12795/TEMPORANEA.2022.03.05
Webgrafia
Associació Docomomo. (s.d.). Docomomo Ibérico. Fundación Docomomo Ibérico. Recuperat 14 octubre 2022, dehttps://docomomoiberico.com/
Dice, J. (s.d.). José Ferragut Pou. José Ferragut Pou. Recuperat 14 octubre 2022, de https://joseferragutpou.com/
Susana Pastor Arquitecto. (s.d.). Recuperat 14 octubre 2022, de https://susanapastor.com/
Altres recursos
Eek, M. (Director).(2017) Vida i mort d’un arquitecte. [Documental]. Mosaic Producciones.
Autoria dels texts i imatges
Concepció Gené Cedó
Gabriel Noguera Vich
