Aquest bloc d’habitatges va ser projectat l’any 1955 i ens mostra en tot el seu esplendor una de les principals característiques de l’arquitectura de Ferragut: la voluntat d’agrupar les obertures amb finalitats funcionals però també estètiques i compositives.

A més, en aquest edifici l’arquitecte juga als contrastos, situant dues franges de pedra sense cap obertura als laterals i obrint l’edifici per la seva part central mitjançant balconades corregudes lleugeres i emblanquinades. Tot i que les balconades siguin corregudes l’arquitecte aconsegueix dotar l’edifici d’una certa verticalitat gràcies a l’alçada de les portes i les persianes i al fet que redueix els elements horitzontals (balcó i barana) a la mínima expressió.