L’edifici del carrer Velázquez, 3 (1950) és una interessant mostra de la llibertat creativa que podia arribar a tenir Ferragut. Situat en una parcel·la entre mitgeres l’edifici té una estructura de formigó porticada que permet obrir locals comercials i la porta d’accés al centre, fent un joc de buits i plens.

A la porta d’accés destaca l’ús de blocs de vidre translúcids similars als de les entrades dels pisos de carrer Santacília, que permeten l’entrada de llum, i una interessant connexió entre l’interior i l’exterior.

Formalment la façana torna a jugar amb la concentració de les obertures al centre amb uns balcons de peanyes ondulades que donen un ritme molt dinàmic a la façana que s’allunya tant de l’estètica racionalista com de la regionalista. Els colors de la façana també són poc habituals en la seva obra, i juntament amb els balcons donen un aire vibrant a l’edifici.