Juntament amb la Porciúncula, l’edifici de Gesa és el millor exemple de la modernitat i la innovació dins la trajectòria arquitectònica de Josep Ferragut Pou. Va dur a terme el projecte d’aquest edifici en la seva etapa final, en la qual l’arquitecte ja deixà enrere els elements més historicistes i regionalistes i es va decantar per solucions més trencadores i adaptades al nou model de vida. Ferragut va realitzar el projecte el 1963, però l’obra no es va acabar fins el 1975, de la mà de José Falcón.

En tractar-se d’una nova tipologia, l’edifici d’oficines, l’arquitecte tenia més llibertat a l’hora d’introduir elements innovadors. L’edifici, per tant, consisteix en un paral·lelepípede (annexat a un cos inferior amb l’auditori i les oficines de la direcció) amb l’objectiu de donar resposta a la necessitat de guanyar flexibilitat en la distribució de les plantes per crear els espais de les oficines.

Per altra banda, la innovació en l’edifici de Gesa també es percep en el seu aspecte exterior. Pel que fa al recobriment de l’edifici, les quatre façanes estan tancades amb un mur cortina de finestrals amb vidres de colors ocres i marrons. D’aquesta manera, es va voler utilitzar l’estètica de l’edifici com un símbol de la modernitat de l’empresa.

Després de presentar un primer projecte pensat per ser ubicat al carrer Jaume III,  finalment es va decidir situar el nou edifici de Gesa fora del centre històric de la ciutat. Aquesta decisió respon a diversos motius: entre d’altres, era per facilitar l’accés de les persones que hi treballaven, de classe mitjana-baixa, i que per tant no vivien al centre de Palma. També responia a la necessitat de poder tenir espai suficient per als cotxes dels treballadors de l’empresa.