Amb aquest encàrrec l’any 1950, Ferragut tindrà l’oportunitat de projectar un edifici en un solar cèntric, just davant de l’església de Sant Miquel, en un cap de cantó que presideix la plaça de la Mare de Déu de la Salut. La ubicació del solar li permet jugar amb la possibilitats de tenir tres façanes: la central dona a la plaça i està dotada d’una gran verticalitat  i lleugeresa gràcies als grans finestrals que la recorren de dalt a baix. Les façanes laterals són més baixes i tenen les obertures mes petites creant uns cossos visualment més sòlids. La cornisa que recorre els tres cossos dota al conjunt d’una gran unitat.

Estructuralment l’edifici se sosté sobre una estructura tipus pòrtic, que allibera els murs de la funció estructural i permet obrir grans locals comercials a la planta baixa i grans finestrals als pisos superiors. Aquesta estructura la retrobarem en altres obres de Ferragut, ja que respon molt bé a la necessitat de combinar habitatge i locals comercials en un mateix edifici.

També resulten interessants detalls com l’ús del marès que ens que ens connecta amb la seva vessant regionalista, la particular reinterpretació que fa de la finestra coronella a les façanes laterals i els mosaics abstractes de grans peces de marbre situats a sobre de l’entrada.