Aquest edifici va ser projectat l’any 1946 com a habitatge per als oficials d’aviació. En aquella època el barri de Foners era una zona de contrastos: el nord tenia usos residencials amb habitatges unifamiliars d’un o dos pisos i el front marítim usos industrials, mentre que al llevant del barri hi abundaven camps de conreu que arribaven fins a l’actual plaça de Ses Veles i restaven a l’espera de ser urbanitzats.

Per primer cop Ferragut podia construir en un solar que no estava condicionat per les mitgeres, cosa que li va permetre distribuir l’edifici en dues ales cúbiques i generar un pati comunitari que fa a l’hora d’accés i d’espai de trobada veïnal. Conscient de la ubicació privilegiada d’aquest edifici Ferragut va procurar que tots els habitatges tinguessin vistes a la mar gràcies a unes grans terrasses volades que trenquen la volumetria cúbica dels dos blocs que conformen l’edifici.