La parròquia de Sant Alonso Rodríguez es va dur a terme el 1955 per part de l’arquitecte Ferragut durant el seu període d’experimentació. De transició cap a la consolidació d’un llenguatge arquitectònic més modern. El joc de volums de la capçalera i la simplicitat en les línies i les formes d’aquest edifici són el que caracteritzen aquesta església.

Amb tot, existeix una lectura simbòlica religiosa de l’edifici a través de l’elevació ascendent de la coberta cap a l’altar o del protagonisme de la llum a l’interior de l’església, entre d’altres. Els vitralls recorren bona part dels murs exteriors en franges rectangulars allargades, i són fruit de dissenys originals de Ferragut.

El baptisteri és un altre element singular d’aquest edifici: es troba separat de l’església i té un tractament gairebé escultòric. L’accés es fa a través d’un porxo amb l’objectiu d’acompanyar la transició de l’entorn urbà al recinte sagrat. D’aquest edifici es conserven alguns dels dissenys de mobiliari que també va projectar Ferragut per l’ocasió: el ciri pasqual, els bancs o el baldaquí, que també serveix com a element lumínic.