El projecte de Ferragut per la nova construcció de la Parròquia de Sant Josep Obrer del 1953 és de planta tradicional longitudinal, no com la Porciúncula, que és d’una etapa posterior i que es pensa amb una distribució més innovadora i recollida. Així i tot en aquest projecte Ferragut es decanta per la simplicitat i l’austeritat, descartant tots els elements clàssics que no fossin necessaris.

La façana crida l’atenció per la seva austeritat. L’ornamentació es dibuixa a partir de la disposició dels materials constructius vists: maons que dibuixen creus gregues. Al projecte original de Ferragut, es preveia que el dibuix resultant dels maons fos una única creu llatina. També al projecte de Ferragut es va plantejar un campanar que no es va arribar a construir.

Per aquesta església, Ferragut també va dissenyar un sagrari i un paviment a partir de rajoles disposades de tal manera que dibuixaven creus llatines.